sábado, mayo 07, 2011

MOMENTOS Y MEMORIAS 67.m4v















 


EN FAVEUR DES FEMMES
Ne dites pas du mal des femmes, pour l'amour de moi:
Si les hommes les laissaient tranquilles, elles ne commettraient pas de fautes.
Beaucoup d'hommes passent leur temps à dire du mal des femmes,
Dont ils parlent en termes légers et déshonnêtes.
Il serait plus beau de se taire:
Les femmes ne peuvent commettre de fautes qu'avec les hommes.
Peu de personnes sages peuvent parler mal des femmes;
Il serait plus honnête d'en dire du bien.
Pourquoi ira-t-on dire du mal des femmes?
Grands et petits, nous provenons tous d'elles.
Le facile exploit, que de dire du mal des femmes,
Et, si l'on veut s'en prendre à une, de les comprendre toutes dans la même calomnie!
Je voudrais que tout homme ainsi disposé se tût;
C'est grand dommage qu'une femme lui ait donné le sein.
Tout homme qui dit du mal des femmes devrait considérer
D'où lui-même et nous tous, nous sommes venus au monde.
Je voudrais lui demander s'il avait ou non comme mère une femme.
A cause de sa mère, il devrait exalter toutes les femmes.
La femme rend toujours service à l'homme.
D'abord, c'est d'une femme que nous venons tous au monde;
Une fois nés, nous serions morts si elle ne nous nourrissait;
Depuis qu'elle l'a fait, nous avons chaque jour besoin de son aide.
C'est à elle qu'il doit recourir, quand il se porte bien, pour avoir vêtement et nourriture;
Quand il est malade, sans femme, cette bûche d'homme, il est perdu;
Si la femme vient à mourir, comment pourra-t-on surmonter l'épreuve?
A tout moment nous avons besoin des femmes; pas de doute sur ce point.
Là où il n'y pas de femmes, je ne trouve pas de plaisir;
Ni l'homme ni la maison n'est jamais propre,
Tout ce qui est dans la maison est mal arrangé.
Au paradis, je ne voudrais pas qu'il n'y eût pas de femmes.
Je n'ai jamais ouï dire qu'une femme se soit, la première, attaquée à un homme,
C'est l'homme qui s'attaque toujours le premier à la femme
La malfaisance procède toujours des hommes.
Alors, pourquoi donnent-ils tort à la femme?
La vertu devrait être plus grande chez les hommes;
Chez les femmes, j'en vois et de beaucoup, davantage;
Il y a mille hommes malfaisants, pour une femme qui l'est;
Pour un homme fidèle, il y a mille femmes qui le sont.
Si elles écoutaient les hommes, il n'y en aurait pas une d'honnête.
Ils n'en peuvent laisser une, même bonne à rien, sans s'attaquer à elle ;
Mais il y a beaucoup de femmes qui leur échappent,
Parce que chez les femmes la vertu est excellente.
Je n'entends pas dire qu'un homme ait été pris de force par uune femme ;
C'est l'homme qui, hors de lui, poursuit la femme.
A supposer que quelque femme vienne à lui par amour,
Quel homme donne tort à la femme?
Dieu aime la femme par-dessus le monde entier;
Du ciel il descendit transporté d'amour pour elle;
La femme a fait de lui notre frère;
On doit louer toutes les femmes pour l'amour de lui.
Je trouve que la femme est une douce chose,
Que parmi tous ses dons domine la tendresse.
La nuit, le jour, on trouve en elle grand plaisir.
Dire du mal d'elle, c'est grande vilenie.
Il n'est rien au monde de si beau ni de si plaisant
Que la femme sous l'homme, nue;
Les deux bras ouverts, elle est là, soumise a lui
Que l'homme fasse d'elle ce qu'il veut.
Il a beau la frapper de son dard au milieu du corps,
Elle ne saurait, non plus qu'un ange, lui faire de reproches;
Une fois le dard apaisé et la blessure guérie,
Elle réussit par sa grâce à les réconcilier ensemble.
Quel est le rustre qui ne se souvient de cela
Et qui ensuite dit du mal d'un tel être?
Celui qui agit ainsi n'est pas un homme digne de ce nom.
Pourquoi ne reconnaît-il pas le bien qui lui a été ainsi fait?



 


EMAZTEN FABORE
        Bernat Etxepare, 1545
Emazteak ez gaitz erran ene amorekatik;
gizonek utzi balitzate, ez laidite faltarik.
Anitz gizon ari bada andrez gaizki erraiten,
arizki eta desoneski baitituzte aipatzen,
ixilika egoitea ederrago litzate;
andrek gizoneki bezi hutsik ezin daidite.
Zuhur gutik andregatik gaizki erran diroite,
haiez ongi erraitea onestago lizate.
Emazteak zerengatik gaitz erranen dirate?
Handi eta xipi oro haietarik girade.
Balentria sinplea da andren gaitzerraitia,
bat gaitz erran nahi bada, oro bardin sartzia;
ixil ladin nahi nuke halako den guzia;
damu gaitzik emazteak hari eman ditia.
Andren gaitzerraile orok behar luke pentsatu
bera eta bertze oro nontik ginaden sortu;
ama emazte luien ala ez nahi nuke galdatu;
amagatik andre oro behar luke goratu.
Gizonaren probetxuko emaztea beti da,
oro behin haietarik sortzen gira mundura;
sortu eta hil ginate, hark haz ez baginitza;
haziz gero egun oroz behar haren aiuta.
Haren eskuz osoan behar soinera eta jatera,
eri denean andre gabe galdu gizon egurra;
hil badadi, hura nola, nor doake gainera?
Ordu oroz behar tugu; ez da heben zer duda.
Emazterik ez den lekuian ez dakusat plazerik,
ez gizona ez etxea behin ere xahurik,
etxean den gauza oro gaizki erreglaturik;
parabizuian nahi ez nuke emazterik ez balitz.
Emazteak ez dut entzun lehen gizona jaukirik,
bana gizonek emaztea beti ere lehenik;
gaixteria jalgiten da beti gizonetarik;
zeren, bada, daraukate emazteari hogenik?
Bertuteak behar luke gizonetan handiago,
emaztetan nik dakusat ongiz ere gehiago;
mila gizon gaixtorik da emazte batendako,
gizon baten mila andre bere fedean dago.
Hek gizoner beha balite, ez litzate bat onik,
ez diroite deuskai denik utzi jauki gaberik,
bana anitz emazte da eskapatzen zaienik,
anderetan zeren baita bertutea hobenik.
Nik ez dantzut emazteak bortxaturik gizona,
bana bera zoraturik andreari darraika;
zenbait andre hel baledi oneriztez hargana,
zein gizonek andreari emaiten du ogena?
Jeinkoak emaztea maite mundu oroz gainetik;
zerutika jaitsi zedin hartzaz amoraturik;
emazteak ezarri du gure anaieturik;
andre oro laudatzeko haren amorekatik.
Irudi zait, emaztea dela gauza eztia,
donario guzietan guziz gauza emia;
gaoaz eta egunaz ere badu plazer handia;
hartzaz gaizki erraitea bilania handia.
Munduian ez da gauzarik hain eder ez plazentik
nola emaztea gizonaren petik buluzkorririk;
beso biak zabaldurik dago errendaturik,
gizon horrek dagiela hartzaz nahi duienik.
Jo badeza dardoaz ere gorputzaren erditik,
ainguruiak bano hoboro ez larrake gaizkirik,
bana dardoa ematurik, zauri' ere sendoturik,
bere graziaz ezarten tu elgarreki baketurik.
Nor da gizon modorroa hartzaz orit ez dena
eta gero halakoa gaitzerraiten duiena?
Ez da gizon naturazko hala egiten duiena.
Zeren ez du ezagutzen hala ongi egina?

Traduction: René Lafon
Version originale: EMAZTEN FABORE




EN DEFENSA DE LES DONES
        Bernat Etxepare, 1545
No parleu malament de les dones, pel meu amor;
Si els homes les deixessin en pau, no cometrien faltes.
Molts homes murmuren de les dones,
Esmentant-les lleugerament i deshonesta.
Més els convindria romandre callats,
la dona no obra malament si no és per l'home.
Pocs assenyats hi haurà que en parlin,
més honest és de parlar-ne bé.
Per què les han de criticar?
Grans i petits, tots en naixem.
Culpar les dones és ser poc valent,
igualar-les totes per criticar-ne una.
Millor que callés qui així es comporta,
no mereix que li haguessin alletat.
Qui culpa les dones hauria de pensar
D'on naixem ell i tota la resta,
li demanaria si ell ho féu de dona o no.
Només per ella, les hauria de lloar totes.
La dona sempre és benefici per a l'home,
D'elles venim tots al món;
si ella no ens criés, moriríem en néixer,
i quan ja hem crescut, encara la necessitem.
Quan estem sans, de la seva mà vestim i mengem,
Quan emmalaltim, estem perduts sense ella,
Quan morim, qui ens plorarà com una dona?
La necessitem a tothora, no hi ha cap dubte.
On no hi ha dona no veig res que em plagui,
ni l'home ni la casa estan cuidats,
regna el desordre a tota la casa.
No vull el paradís, si no hi ha dones.
Mai no he sentit que la dona ataqués primer l'home,
sinó que és l'home que ofèn la dona.
La maldat prové sempre dels homes,
per què es culpa doncs la dona?
Els homes haurien de tenir més virtut,
jo la veig molt més entre les dones;
hi ha mil homes vils per cada dona dolenta,
per cada home virtuós hi ha mil dones.
Si fessin cas als homes, no n'hi hauria cap de bona,
no poden deixar d'escometre-les per poc que valguin.
Però hi ha moltes dones que els eviten,
perquè la virtut hi és molt superior.
Mai no vaig sentir que la dona forcés l'home,
és l'home que persegueix com un boig la dona.
Si alguna s'hi apropa amorosidament,
Haurà l'home de culpar-l'hi?
Déu s'estima la dona més que res en el món;
Va baixar del cel per amor a una d'elles.
Va ser una dona qui el va fer germà nostre,
I per ella són totes les dones dignes de lloar.
Jo penso que la dona és cosa dolça,
cosa encantadora en tots els seus encants,
procura gran plaer de nit i de dia.
Gran vilesa és parlar-ne malament.
No hi ha en el món res més formós i plaent
Que la dona nua sota l'home,
rendida amb els braços oberts,
perquè l'home en faci el que vulgui.
Encara que la fereixi amb el seu dard enmig del cos,
es queixarà menys que si fos un àngel.
Relaxat el dard i guarida la ferida,
el poder del seu encant els reconcilia.
Hi haurà algú tan bord que no ho reconegui,
i que sigui capaç de culpar-li'n?
No és home ben nascut que així es comporta,
perquè no reconeix el bé que la dona li fa.
Traducció: Toni Strubell
Versió original: EMAZTEN FABORE





IN DEFENCE OF WOMEN
        Bernat Etxepare, 1545
Speak no ill of women, by my love;
If men let them alone, they'd do no wrong.
Many men speak ill of them,
Talking in a light and dishonest way.
They'd be better off in silence,
Women would do no wrong were there no men.
Few sane men there are who slang them,
It is more honest to speak well of them.
Why must they be criticised?
Big and small, we are all born of them.
To blame women is not brave,
Or to equal them all to criticize but one.
A man thus behaving would be better off mute,
And deserves not to have been fed milk.
He who blames women should think
Where he and all of us are born from,
I would ask him if he was born of woman or not.
If only for her, he should praise them all.
Women are always a benefit for men,
By them we all come to the world;
If she didn't bring us up, we'd die on birth,
And when we've grown up, we still need her.
When we are healthy, through her we dress and eat,
When we're ill, we're lost without her,
When we die, who will weep for us like a woman?
We need her at all times, there's no doubt.
Where there's no woman, I see nothing pleasing,
Neither man nor the home is tended to,
Disorder reigns throughout the house.
I care not for paradise if there's no women there.
Never have I heard that women attack men first,
Rather that it's man who offends the woman.
Evil always pours from men,
Why then are women to be blamed?
Men should have more virtue
I see more of it among women;
There are a thousand bad men for every bad woman,
For every virtuous man there are a thousand women.
If we believed men, there'd be no good women,
They can't help attacking them even if they're good.
But there are many women who avoid men,
Because virtue is much greater amongst them.
Never have I heard of a woman forcing a man,
It's the man who chases the woman like a fool.
If any should approach him lovingly,
Must man blame her for this?
God loves women more than anything on earth;
He came down from heaven for love of one.
It was a woman who made Him our brother,
And through her, all women are worthy of praise.
I think a woman is something sweet,
Something charming in all her charms,
She supplies great pleasure by night and by day.
Great villainy it is to speak ill of her.
There's nothing so pretty and pleasurable
As a naked woman beneath the man,
Surrendered with wide open arms,
So a man can do with her as he please.
Though he harms her with his dart in her body,
She will complain less than would an angel.
The dart once relaxed and healed the wound,
The power of her charms reconciles them.
Can there be any so coarse as not to see this
And who can blame her for this?
It is not a well bred man who behaves thus
Because he does not the good that women do.



EN DEFENSA DE LAS MUJERES
        Bernat Etxepare, 1545
No habléis mal de las mujeres, por mi amor;
Si los hombres las dejaran en paz, no cometerían faltas.
Muchos hombres murmuran de las mujeres,
mentándolas ligera y deshonestamente.
Más les valiera estar callados,
la mujer no obra mal si no es por el hombre.
Pocos cuerdos habrá que hablen mal de las mujeres,
más honesto es hablar bien de ellas.
¿Por qué han de ser criticadas?
Grandes y pequeños, todos nacemos de ellas.
Culpar a las mujeres es flaca valentía,
igualarlas a todas por criticar a una.
Mejor si se callara quien así se comporta,
no merece que le hubiesen dado de mamar.
Quien culpa a las mujeres debería pensar
de dónde nacemos él y todos los demás,
le preguntaría si él lo hizo de mujer o no.
Sólo por ella, debería ensalzar a todas.
La mujer siempre es beneficio para el hombre,
de ellas venimos todos al mundo;
si ella no nos criase, moriríamos al nacer,
y cuando ya hemos crecido, aún la necesitamos.
Cuando estamos sanos, de su mano vestimos y comemos,
cuando enfermos, estamos perdidos sin ella,
cuando morimos, ¿quién nos llorará como una mujer?
La necesitamos a todas horas, no hay ninguna duda.
Donde no hay mujer no veo nada que me plazca,
ni el hombre ni la casa están cuidados,
reina el desorden en toda la casa.
No quiero el paraíso, si en él no hay mujeres.
Jamás oí que una mujer atacara primero al hombre,
sino que es el hombre quien ofende a la mujer.
La maldad proviene siempre de los hombres,
¿por qué se culpa entonces a la mujer?
Los hombres deberían tener mayor virtud,
yo la veo mucho más entre las mujeres;
hay mil hombres viles para una mala mujer,
para un hombre virtuoso hay mil mujeres.
Si hiciesen caso a los hombres, no habría una buena,
no pueden dejar de acosarlas a poco que valgan.
Pero hay muchas mujeres que los evitan,
porque la virtud es muy superior en ellas.
Nunca oí que la mujer forzara al hombre,
es el hombre quien persigue como un loco a la mujer.
Si alguna se acerca amorosamente a él,
¿deberá el hombre culparla por ello?
Dios ama a la mujer más que nada en el mundo;
bajó del cielo por amor a una de ellas.
Fue una mujer quien lo hizo hermano nuestro,
y por ella son todas las mujeres dignas de alabanza.
Yo pienso que la mujer es cosa dulce,
cosa encantadora en todos sus encantos,
procura gran placer de noche y de día.
Gran villanía es hablar mal de ella.
No hay en el mundo más hermoso y placentero
como la mujer desnuda bajo el hombre,
rendida con los brazos abiertos,
para que el hombre haga con ella lo que quiera.
Aunque la hiera con su dardo en medio del cuerpo,
se quejará menos que si fuera un ángel.
Relajado el dardo y sanada la herida,
el poder de su encanto los reconcilia.
¿Habrá nadie tan burdo que no lo reconozca,
y que sea capaz de culparla por ello?
No es hombre bien nacido quien así se comporta,
porque no reconoce el bien que la mujer le hace.
Traducción: Koldo Izagirre
Versión original: EMAZTEN FABORE









No Woman No Cry Bob Marley




No hay comentarios: